Des de 1905

C

apdevila és una nissaga familiar de joiers i argenters catalans establerts a la ciutat de Barcelona des de 1905. Els seus origens es remunten a finals del segle XIX i la seva història es pot resseguir a través de cada una de les quatre generacions que la conformen. 

A la Barcelona modernista de finals del segle XIX, el fill d’ una moquetera i un tècnic mecànic, aprofita una vacant que deixa lliure el seu veï com a aprenent de joier en un petit taller del carrer Argenteria. El jove es diu Joaquim Capdevila Meya i representarà la primera generació de joiers Capdevila.

L’ any 1905 s’ estableix pel seu compte i funda, així, el primer taller familiar.      L’ any 1910 comença a treballar amb Agustí Valentí i, a partir del 1917, una nova associació, aquest cop amb Artur Roig i Casanoves, li permet assumir més i nous reptes. Cal destacar en aquests anys, l’ estreta col.laboració del taller amb els arquitectes Lluís  Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, entre molts altres.

L’ any 1925 s’ incorpora al taller familiar el seu fill gran Manuel, que seguint una llarga tradició familiar es deia igual que el seu avi. A finals dels anys vint, es realitzen projectes emblemàtics com ara els Grans Canelobres del Saló de Sessions de la Diputació de Barcelona.

Joier i pintor, Manuel Capdevila Massana va conjugar l’ ofici de joier amb la seva altra gran vocació: la pintura. Inicià els seus estudis l’ any 1924 i va aprendre l’ ofici al taller familiar. Entre 1926 i 1943, diferents estades a París completarien la seva formació i, sobretot, li permetrien conèixer de prop el moviment històric de les avantguardes artístiques. El 1934 va fer la seva primera exposició individual de pintura a la Galeria Syra de Barcelona. En l’ àmbit de la joieria, ben aviat col.laboraria en l’ elaboració de peces significatives com ara la Medalla Pectoral d’ Or del President del Tribunal de Cassació de Catalunya, feta en col.laboració amb l’ escultor Charles Collet.

L’ any 1936, Manuel Capdevila va ser convidat en qualitat d’ orfebre a la Triennale di Milano i dos anys més tard exposaria al Salon d’ Automne de París els seus cèlebres fermalls avantguardistes d’ argent i urushi. Actualment, aquestes peçes poden contemplar-se al Museu Nacional d’ Art de Catalunya (MNAC). Entre altres exposicions col.lectives, va participar en el XI Salón de los Once (Madrid, 1953) i a la International Exhibition of Modern Jewellery, 1890-1961, al Goldsmith’s Hall.

Al capdavant del taller, va realitzar nombrosos encàrrecs d’ obra sacra, com la Llàntia del sardanisme (1947), el baldaquí, la creu i l’ antependi de l’ Altar Major de la Basílica de Montserrat. Entre altres obres, cal fer referència també a la Corona Kolbe (1954) i nombroses distincions de caràcter honorífic atorgades per les principals entitats del país.

manuel-capdevila-amb-text

Manuel Capdevila va ser soci fundador de l’ anomenat Saló d’ Octubre. A l’ any 1950 va fundar l’ Aula de Joieria de l’ Escola Massana de Barcelona, on hi exerciria de professor i, al voltant d’ aquest mateix any, exposaria obra pictòrica a Barcelona, París, Bilbao, Madrid i a l’ Exposició Internacional d’ Art de l’ Institut Carnegie de Pittsburgh.

L’ any 1961 va promoure la Mostra de l’ Escola d’ Arts i Oficis Kunst und Werkschule de Pforzheim, que iniciava un primer i nou lligam amb l’ Escola Massana. El 1966 fou membre del Comitè Organitzador de l’ exposició “Cent anys de joieria catalana”, al Col.legi d’ Arquitectes de Catalunya i Balears; va rebre nombrosos premis, entre els quals, la Medalla d’ Or de l’ Estat de Baviera a l’ exposició Form und Qualitat (1967) de Munic, el Primer Premi a l’ Exposició Internacional d’ Art de l’ Esport (1967) i la Medalla d’ Or al Mèrit Arístic de l’ Ajuntament de Barcelona (1999). Fou nomenat soci honorífic de l’ Agrupació d’ Orfebres del FAD (1979), entre altres societats. La seva obra ha merescut exposicions antològiques i és representada en diversos museus d’ arreu del món.

Cal destacar, en aquest sentit, l’ exposició antològica que el Museu de Montserrat va dedicar l’ any 2000 a la seva figura en qualitat de pintor i orfebre.

A finals dels anys 50, es va incoporar al taller familiar la tercera generació familiar amb la figura de Joaquim Capdevila Gaya. Format en el mateix taller familiar, a l’ Escola Massana i a l’ Atelier Lacambra de París, Joaquim Capdevila és, actualment, considerat un joier de prestigi i un dels principals exponents de la joieria contemporània del nostre país.

Reconegut internacionalment, ha estat convidat a participar en les exposicions de joieria contemporània més importants del segle XX a Europa, Amèrica, Australia i Japó. Entre totes elles, podem destacar la mostra “Joies de Catalunya. Schmuck aus Katalonien”, a l’ Schmuckmuseum de Pforzheim (1986). Al capdavant del taller, ha realitzat nombrosos encàrrecs de caràcter institucional com ara la Creu de Sant Jordi i en l’ àmbit de l’ orferbreria, múltiples peces per a l’ Abadia de Montserrat o la Sagrada Família, entre molts altres.

Membre fundador de l’ associació Orfebres FAD, on ha realitzat tasques d’ assessorament i comissariat per a múltiples exposicions. La seva obra figura al Museu Nacional d’ Art de Catalunya, Museu del Disseny de Barcelona, Dallas Museum of Art , Schmuckmuseum de Pforzheim (Alemanya), als National Museums of Scotland, d’ Edimburg (Regne Unit) i a la  Slavik Gallery de Viena, entre altres.

Actualment, Manel Capdevila Coral (Barcelona, 1973) és la quarta generació que regenta Capdevila Joiers. Format al taller familiar i, acadèmicament, a l’ Escola Massana de Barcelona, ha participat en diverses exposicions nacionals i internacionals. Des de 1990, centra la seva tasca professional en la direcció de la joieria i els seus tallers.

Entre altres projectes, ha col.laborat en la restauració de 160 llànties votives de la Basílica de Montserrat, ha realitzat la Medalla de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i l’ any 2013 va dissenyar un anell pastoral de plata pel Papa Francisco Bergoglio.